dijous, 18 de desembre del 2008

Assesins

La mòmia mezosoica de nom Manuel Fraga Iribarne, va declarar que calia "colgar a los nacionalistas de algún sitio", participem en aquesta enquesta per donar-li canya:
Cal votar: "Sí, porque la frase es inequivocamente ofensiva", és clar.
Quan manava més que era, s'expressava de manera més contundent encara contra Catalunya: "Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar" Manuel Fraga, 1968, essent ministre de Franco.
per Vicent Partal
divendres, 12 de desembre de 2008
I escriuré els noms...
Que conste que m'he passat mig dia pensant que no escriuria aquest article, de fart que n'estic, del tal Fraga Iribarne. N'estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort o matava gent al carrer que deia que era d'ell. N'he estat fart tots aquests anys, en veure com un personatge amb un passat tan abominable podia viure en democràcia sense que ningú no li fes pagar les culpes. I estic fart d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que aquest article l'havia d'escriure només per escriure els noms de les seues víctimes.

I els escriuré, aquests noms, perquè davant monstres com Fraga no tenim dret a baixar mai la guàrdia. No podem deixar-ne passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó -per vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.

Per això, perquè la memòria el perseguisca, escriuré els noms de Pedro María Martínez Ocio, de 27 anys; Francisco Aznar, de 17; Romualdo Barrosa, de 19; José Castillo, de 32, i Bienvenido Pereda, de 30. Tots ells van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia que depenia de Fraga. I escriuré el nom d'Oriol Solé, mort després de la fuga de Segòvia a mans dels seus sicaris. I escriuré els noms de Ricardo Garcia Pellejero i Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976 que pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco on aquest va demanar a tots els qui en formaven part que es pronunciaren. Dos d'ells van dubtar i no eren Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.

Per a tots ells el meu record, respecte i homenatge. Per a Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que el faça pagar pels seus crims.

dijous, 12 de juny del 2008

Democràcia

Lenin: “Els grans estats soles poden ser democràtics amb plena igualtat de drets de les nacions. I una igualtat així suposa també el dret al separatisme. De ELS PAS CREUATS (1914-1916)

Lenin: “Però, no és socialista aquell que espera que el socialisme puga fer-se sense revolució i sense dictadura del proletariat.

ASSUMIRÀS la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car dirà la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.