I els escriuré, aquests noms, perquè davant monstres com Fraga no tenim dret a baixar mai la guàrdia. No podem deixar-ne passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó -per vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.
Per això, perquè la memòria el perseguisca, escriuré els noms de Pedro María Martínez Ocio, de 27 anys; Francisco Aznar, de 17; Romualdo Barrosa, de 19; José Castillo, de 32, i Bienvenido Pereda, de 30. Tots ells van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia que depenia de Fraga. I escriuré el nom d'Oriol Solé, mort després de la fuga de Segòvia a mans dels seus sicaris. I escriuré els noms de Ricardo Garcia Pellejero i Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976 que pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco on aquest va demanar a tots els qui en formaven part que es pronunciaren. Dos d'ells van dubtar i no eren Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.
Per a tots ells el meu record, respecte i homenatge. Per a Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que el faça pagar pels seus crims.